Íngrid

L’inconvenient de les EDARs és que es necessita molt d’espai ja que els decantadors tenen grans dimensions, per aquest motiu han sorgit noves tecnologies de tractament d’aigües residuals.

Una tecnologia en alça des de no gaire més d’una dècada és l’anomenada tecnologia de bioreactors en membrana (BRM) o el seu acrònim en anglès MBR. El tret característic d’aquest tecnologia és el fet d’utilitzar membranes amb un porus de pas molt petits. Aquestes permeten realitzar la tècnica de filtració, o més concretament ultrafiltració, i obtenir uns efluents amb elevades qualitats d’abocament pel que fa als sòlids en suspensió.

Un dels principals avantatges de treballar amb MBR és que són sistemes compactes que ocupen molt menys espai ja que es suprimeixen els decantadors de les EDARs.

Els principals factors que han limitat el desenvolupament dels MBR han estat l’alt cost d’inversió, d’operació i el desconeixement dels avantatges d’utilitzar-los.

La principal conseqüència a l’operar amb MBR és la necessitat de fer rentats periòdics. El procés d’ultrafiltració provoca que els porus de la membrana es vagin obturant provocant una pèrdua de pressió en el procés de filtració.

Hi ha tres tipus principals de membranes: multitub (MT), fibra buida (HF) i làmina plana (FS).

La composició de l’aigua d’alimentació jugarà un paper important a l’hora de triar el tipus de membrana. Segons la mida dels porus de les membranes, aquestes poden ser de mircofiltració (poden separa sòlids fins a 0.1micres) o d’ultrafiltració (poden separar sòlids fins a 0.01micres).