Íngrid

Una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) és una instal·lació on l’aigua residual es sotmet a un procés en el qual, per mitjà de la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, s’elimina la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes.

L’aigua que s’obté no és suficientment pura per beure ni consumir ni segons per a quines activitats industrials, però si per retornar-la al medi natural. Per preparar l’aigua per el consum humà cal una planta potabilitzadora.

Hi ha dos tipus de depuradores:

· Depuradores fisicoquímiques: la depuració es produeix mitjançant un tractament en el qual s’addiciona reactius químics per afavorir la decantació dels sòlids en suspensió.

· Depuradores biològiques: la depuració es produeix mitjançant processos biològics. Aquestes EDARs basen el seu tractament en els anomenats reactors biològics en els quals es posen en contacte un cultiu de microorganismes, que es poden trobar en el medi natural, amb l’aigua residual a tractar. Els microorganismes actuen sobre els diferents nutrients transformant-los en sòlids sedimentables més fàcils de separar.

Les EDARs tenen dues línies de funcionament : la línia d’aigües i la línia de fangs. La primera correspon a la part del procés de depuració que tracta únicament les aigües residuals. La segona correspon a la part del procés que tracta els fangs o llots generats a conseqüència del procés de depuració de la línia d’aigua.