Íngrid

L’inconvenient de les EDARs és que es necessita molt d’espai ja que els decantadors tenen grans dimensions, per aquest motiu han sorgit noves tecnologies de tractament d’aigües residuals.

Una tecnologia en alça des de no gaire més d’una dècada és l’anomenada tecnologia de bioreactors en membrana (BRM) o el seu acrònim en anglès MBR. El tret característic d’aquest tecnologia és el fet d’utilitzar membranes amb un porus de pas molt petits. Aquestes permeten realitzar la tècnica de filtració, o més concretament ultrafiltració, i obtenir uns efluents amb elevades qualitats d’abocament pel que fa als sòlids en suspensió.

Un dels principals avantatges de treballar amb MBR és que són sistemes compactes que ocupen molt menys espai ja que es suprimeixen els decantadors de les EDARs.

Els principals factors que han limitat el desenvolupament dels MBR han estat l’alt cost d’inversió, d’operació i el desconeixement dels avantatges d’utilitzar-los.

La principal conseqüència a l’operar amb MBR és la necessitat de fer rentats periòdics. El procés d’ultrafiltració provoca que els porus de la membrana es vagin obturant provocant una pèrdua de pressió en el procés de filtració.

Hi ha tres tipus principals de membranes: multitub (MT), fibra buida (HF) i làmina plana (FS).

La composició de l’aigua d’alimentació jugarà un paper important a l’hora de triar el tipus de membrana. Segons la mida dels porus de les membranes, aquestes poden ser de mircofiltració (poden separa sòlids fins a 0.1micres) o d’ultrafiltració (poden separar sòlids fins a 0.01micres).

Una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) és una instal·lació on l’aigua residual es sotmet a un procés en el qual, per mitjà de la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, s’elimina la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes.

L’aigua que s’obté no és suficientment pura per beure ni consumir ni segons per a quines activitats industrials, però si per retornar-la al medi natural. Per preparar l’aigua per el consum humà cal una planta potabilitzadora.

Hi ha dos tipus de depuradores:

· Depuradores fisicoquímiques: la depuració es produeix mitjançant un tractament en el qual s’addiciona reactius químics per afavorir la decantació dels sòlids en suspensió.

· Depuradores biològiques: la depuració es produeix mitjançant processos biològics. Aquestes EDARs basen el seu tractament en els anomenats reactors biològics en els quals es posen en contacte un cultiu de microorganismes, que es poden trobar en el medi natural, amb l’aigua residual a tractar. Els microorganismes actuen sobre els diferents nutrients transformant-los en sòlids sedimentables més fàcils de separar.

Les EDARs tenen dues línies de funcionament : la línia d’aigües i la línia de fangs. La primera correspon a la part del procés de depuració que tracta únicament les aigües residuals. La segona correspon a la part del procés que tracta els fangs o llots generats a conseqüència del procés de depuració de la línia d’aigua.