Íngrid

S’entén per aigües residuals el conjunt d’aigües a les que s’ha alterat alguna de les seves característiques naturals perquè han estat utilitzades (activitats industrials, urbanes, agrícoles, d’oci) i a les que també s’hi poden haver afegit aigües netes de diversa procedència com subterrànies, superficials i pluvials.

L’aigua residual pot contenir, entre altres coses: metalls pesants (alguns dels més tòxics són: As, Be, Cu, Cd, Hg, Ni, Pb, Sn,..), nutrients i sòlids. Els principals nutrients són la matèria orgànica, nitrogen i fòsfor.

La forta explotació de recursos que suposa la creixent industrialització ha comportat un agreujament del problema de les aigües residuals. Amb el pas dels anys, no solament és major la quantitat d’aigua residual generada, sinó que també n’ha augmentat la seva concentració, així com la quantitat de nous compostos de síntesi que conté.

La natura presenta un complex ecosistema que interrelaciona la totalitat de canvis que poden afectar la vida dels éssers que hi habiten, i que li permet superar les petites pertorbacions que modifiquin aquest equilibri natural. Dins aquest ecosistema global, el cicle hidrològic és el que garanteix la circulació i disponibilitat de les aigües. L’home, que antigament solament era una petita etapa d’aquest cicle, n’ha esdevingut el factor determinant, i la natura ja no és capaç de mantenir unes mínimes condicions que afavoreixin el desenvolupament de la vida.

Queda clar que l’home resulta ser el principal responsable de la contaminació dels recursos hidràulics, però també és l’únic que pot actuar sobre aquestes fonts contaminants, per tal de reduir l’impacte d’aquests residus fins a un límit assimilable per l’entorn natural, i facilitar el restabliment de l’equilibri natural.