Íngrid

Els professors busquen mètodes per millorar l’aprenantatge dels estudiants. Hi ha professors de química que han inclòs mètodes basats en webs (wikis, podcasts (arxius de so), vodcasts (arxius d’imatge), blogs,…) i els alumnes han respost positivament.

Harry E. Pence (http://employees.oneonta.edu/pencehe/) pensa que aquests nous instuments són un desafiament a la recerca i ensenyament tradicional de la química. En canvi, Jean-Claude Bradley diu que fins a un 20% de l’alumnat no està familiaritzat amb la tecnologia.

Molt d’aquest nou material es pot obtenir sense haver d’anar a classe, per tant, hi pot haver una disminució de l’assistència, aquest punt és un dels més polèmics.

John I. Gelder (http://intro.chem.okstate.edu/) fa temps que grava les seves conferències en video i les posa en disposició dels seus alumnes. També inclou revisions d’examens i problemes. Aquest professor ha descobert que el 64% dels seus alumnes mira els vodcasts i el 92% els problemes i examens.

Però, si els estudiants ja ho tenen tot a través de internet, perquè van a classe? El mètode que utilitza Gelder per evitar que l’assistència disminueixi és recollir exercicis a classe sense previ avís.

Bradley diu que no li preocupa que els estudiants vagin a classe sinó que el que ell vol és que aprenguin, per això, ell penja les seves conferències perquè l’alumne pugui mirar-s’ho les vegades que li facin falta. I utilitza les hores de classe per resoldre dubtes.

Michelle M.Francl utilitza el seu blog com a material suplementari a les explicacions fetes a classe.

Hi ha molts grups d’investigadors que utilitzen wikis per posar en comú els resultats obtinguts dins de les diferents persones del grup. L’utilitzen com a llibreta de laboratori.

Quin és el futur del mètodes docents basants en sistemes online?