Íngrid

Els professors busquen mètodes per millorar l’aprenantatge dels estudiants. Hi ha professors de química que han inclòs mètodes basats en webs (wikis, podcasts (arxius de so), vodcasts (arxius d’imatge), blogs,…) i els alumnes han respost positivament.

Harry E. Pence (http://employees.oneonta.edu/pencehe/) pensa que aquests nous instuments són un desafiament a la recerca i ensenyament tradicional de la química. En canvi, Jean-Claude Bradley diu que fins a un 20% de l’alumnat no està familiaritzat amb la tecnologia.

Molt d’aquest nou material es pot obtenir sense haver d’anar a classe, per tant, hi pot haver una disminució de l’assistència, aquest punt és un dels més polèmics.

John I. Gelder (http://intro.chem.okstate.edu/) fa temps que grava les seves conferències en video i les posa en disposició dels seus alumnes. També inclou revisions d’examens i problemes. Aquest professor ha descobert que el 64% dels seus alumnes mira els vodcasts i el 92% els problemes i examens.

Però, si els estudiants ja ho tenen tot a través de internet, perquè van a classe? El mètode que utilitza Gelder per evitar que l’assistència disminueixi és recollir exercicis a classe sense previ avís.

Bradley diu que no li preocupa que els estudiants vagin a classe sinó que el que ell vol és que aprenguin, per això, ell penja les seves conferències perquè l’alumne pugui mirar-s’ho les vegades que li facin falta. I utilitza les hores de classe per resoldre dubtes.

Michelle M.Francl utilitza el seu blog com a material suplementari a les explicacions fetes a classe.

Hi ha molts grups d’investigadors que utilitzen wikis per posar en comú els resultats obtinguts dins de les diferents persones del grup. L’utilitzen com a llibreta de laboratori.

Quin és el futur del mètodes docents basants en sistemes online?

Científics de Sydney han creat una pàgina a internet (www.thesynapticleap.org) perquè tots els investigadors puguin col·laborar a desenvolupar cures per malalties tropicals. Es va iniciar el novembre de 2.005 i actualment creix aproximadament 5 usuaris per setmana.

El motiu d’aquest projecte és perquè les malalties tropicals no són prioritat per les indústries farmacèutiques ja que aquest països no tenen diners per poder pagar medicaments patentats.

Els col·laboradors d’aquest projecte perden tots els drets a patentar els seus medicaments, ja que, quan ho pengen a la web, les dades ja són de domini públic. Els promotors del projecte diuen que això ajudarà a les indústries farmacèutiques, ja que hi podrà haver intercanvi ràpid de dades i resultats dels experiments.

Actualemnt s’està intentant fer front a la malaria i la esquistosomiasi (afecta a 200milions de persones, sobretot, en països en desenvolupament). El problema d’aquesta malaltia és que el cuc que la provoca és resistent al medicament actual, ja que aquest compost: praziquantel, no és enantiomèricament pur. El què s’ha d’aconseguir és obtenir l’enantiòmer actiu pur i que sigui més econòmic que la barreja enantiomèrica.

Tot i que molts científics no els hi agrada la idea de fer públic els seus descobriments,  Jean-Claude Bradley, l’estiu passat va començar a estudiar sobre la malaria al mateix temps que anava publicant a un blog tots els seus resultats. Actualment, també està adherit a Synaptic Lead. Bradley compara la publicació a internet a una conferència.

Fa poc s’ha creat el grup Farmacies sense fronteres (http://www.chemistswithoutborders.org/) l’objectiu del qual és “intentar millorar el món a través de la química”.