Íngrid

Tradicionalment, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa i un llibre. La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s’engalanen amb la senyera.

És tradicional promoure la venda de llibres amb signatures dels autors i fent un descompte al preu de venda. Quant a les roses es transformen en un negoci del que tothom se n’aprofita.

Hi ha parades amb reivindicacions polítiques, per ajudar a organitzacions humanitàries, per recaptar fons per escoles o simplement per a aconseguir alguns diners extra. Els mitjans de comunicació fan retransmissions en directe des dels punts més emblemàtics.

Però sobre tot cal destacar l’ambient festiu que genera la diada.

La llegenda…

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible. Era l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l’estrall a tort i a dret. El sistema els hi va sortir prou bé, el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera.

Vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina… La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici. 

Quan va ser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. El cavaller li digué que no temés, havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa.

La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. Sant Jordi lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa el portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida.

Els veïns de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal.

Els professors busquen mètodes per millorar l’aprenantatge dels estudiants. Hi ha professors de química que han inclòs mètodes basats en webs (wikis, podcasts (arxius de so), vodcasts (arxius d’imatge), blogs,…) i els alumnes han respost positivament.

Harry E. Pence (http://employees.oneonta.edu/pencehe/) pensa que aquests nous instuments són un desafiament a la recerca i ensenyament tradicional de la química. En canvi, Jean-Claude Bradley diu que fins a un 20% de l’alumnat no està familiaritzat amb la tecnologia.

Molt d’aquest nou material es pot obtenir sense haver d’anar a classe, per tant, hi pot haver una disminució de l’assistència, aquest punt és un dels més polèmics.

John I. Gelder (http://intro.chem.okstate.edu/) fa temps que grava les seves conferències en video i les posa en disposició dels seus alumnes. També inclou revisions d’examens i problemes. Aquest professor ha descobert que el 64% dels seus alumnes mira els vodcasts i el 92% els problemes i examens.

Però, si els estudiants ja ho tenen tot a través de internet, perquè van a classe? El mètode que utilitza Gelder per evitar que l’assistència disminueixi és recollir exercicis a classe sense previ avís.

Bradley diu que no li preocupa que els estudiants vagin a classe sinó que el que ell vol és que aprenguin, per això, ell penja les seves conferències perquè l’alumne pugui mirar-s’ho les vegades que li facin falta. I utilitza les hores de classe per resoldre dubtes.

Michelle M.Francl utilitza el seu blog com a material suplementari a les explicacions fetes a classe.

Hi ha molts grups d’investigadors que utilitzen wikis per posar en comú els resultats obtinguts dins de les diferents persones del grup. L’utilitzen com a llibreta de laboratori.

Quin és el futur del mètodes docents basants en sistemes online?

Científics de Sydney han creat una pàgina a internet (www.thesynapticleap.org) perquè tots els investigadors puguin col·laborar a desenvolupar cures per malalties tropicals. Es va iniciar el novembre de 2.005 i actualment creix aproximadament 5 usuaris per setmana.

El motiu d’aquest projecte és perquè les malalties tropicals no són prioritat per les indústries farmacèutiques ja que aquest països no tenen diners per poder pagar medicaments patentats.

Els col·laboradors d’aquest projecte perden tots els drets a patentar els seus medicaments, ja que, quan ho pengen a la web, les dades ja són de domini públic. Els promotors del projecte diuen que això ajudarà a les indústries farmacèutiques, ja que hi podrà haver intercanvi ràpid de dades i resultats dels experiments.

Actualemnt s’està intentant fer front a la malaria i la esquistosomiasi (afecta a 200milions de persones, sobretot, en països en desenvolupament). El problema d’aquesta malaltia és que el cuc que la provoca és resistent al medicament actual, ja que aquest compost: praziquantel, no és enantiomèricament pur. El què s’ha d’aconseguir és obtenir l’enantiòmer actiu pur i que sigui més econòmic que la barreja enantiomèrica.

Tot i que molts científics no els hi agrada la idea de fer públic els seus descobriments,  Jean-Claude Bradley, l’estiu passat va començar a estudiar sobre la malaria al mateix temps que anava publicant a un blog tots els seus resultats. Actualment, també està adherit a Synaptic Lead. Bradley compara la publicació a internet a una conferència.

Fa poc s’ha creat el grup Farmacies sense fronteres (http://www.chemistswithoutborders.org/) l’objectiu del qual és “intentar millorar el món a través de la química”.

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!